La capital de la Sardana té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, el conreu i el prestigi social de la sardana, incrementar la seva cohesió en l’àmbit cultural dels territoris al nord i sud de Catalunya i Andorra, i també promoure i projectar el municipi designat com a capital de la Sardana tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres polítiques del país.
La comissió capital de la Sardana, entitat independent que pertany a la societat civil i està formada per la Confederació Sardanista de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular, és qui ha implantat i desenvolupa la capitalitat de la Sardana en l’àmbit esmentat anteriorment, que inclou tres estats europeus, en col.laboració amb els municipis designats.
Qualsevol municipi pot aspirar a ser designat com a capital de la Sardana. Per ser-ho ha de presentar la corresponent candidatura i ser evaluat per la comissió, d’entre les candidatures presentades en cada edició.
La tradició sardanista a Montblanc
La sardana compta amb una llarga tradició a Montblanc. Aquesta manifestació de la cultura catalana arriba a la comarca a principis del segle, de la mà d'entitats com l'Associació Catalanista, Joventut Nacionalista i Foment de les Nostres Danses. Sabem que la primera sardana que s'escoltà a la vila fou el 1903, al so d'un piano i el 1907, també interpretada per un piano, es va celebrar la primera ballada. S'hi celebren aplecs a Poblet, i l'actuació documentada de la primera cobla a Montblanc és el 1921, "La Principal del Vallès", encetant un ballades i concerts regulars a càrrec de cobles del país. El 1930, neix la primera cobla local, "Els Montblanquins" i, un any després es celebra el primer aplec, a l'ermita de Santa Anna. La cobla seguirà ben viva durant tota la Segona República.
Sota la dictadura, els músics montblanquins s'aplegaran en l'"Orquestra España", que seguirà tocant sardanes i altres peces del repertori català. La repressió no va frenar les ganes de ballar, tocar i escoltar sardanes dels montblanquins: un grup de joves organitzaran, sota els efectes dels records del centre "Els Catalans", els quatre Aplecs del Bosc de La Vall, una zona muntanyosa propera al centre de la vila, entre el 1946 i el 1949. Els dos darrers, van ser organitzats pel Casal Montblanquí, entitat que reorganitzarà els esbarts dansaires, l'orfeó i totes les seccions de la cultura catalana durant la postguerra.
El 1960, s'obre una nova etapa per a la sardana a Montblanc, amb la celebració de la Diada Universal de la Sardana, que aprofitarà una latent "Comissió Pro-Sardana" per constituir-se com a grup i, dos anys més tard, integrar-se al Museu Arxiu com a Grup Sardanista. A partir d'aleshores, la sardana s'ha celebrat durant diades assenyalades, com l'Onze de Setembre, Sant Jordi, el Primer de Maig, la Festa Major i les Fires i Festes de Sant Maties. Mereix ser destacat, l'Aplec de la Sardana a l'ermita de Sant Josep, un dels més importants de Catalunya, que des del 1982 es va celebrar fins recentment cada darrer diumenge del mes de juny. L'entitat també ha organitzat i col·laborat en activitats com la VIII Jornada d'Estudis Sardanistes (1967), el Centenari de Pompeu Fabra (1968), la reunió de la Coordinadora d'Aplecs (1984), etc. El 1987, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà va organitzar una extensa exposició sobre la sardana a Montblanc, en motiu del 25è. Aniversari del Grup Sardanista.
Tradicionalment, la Conca de Barberà ha estat bressol de músics, entre els quals destaquen a Montblanc les famílies Escoté, Gelambí, Maseres, Guarro i Amorós. Entre els compositors de sardanes montblanquins que han assolit repercussió en el panorama sardanístic nacional en destaquen Josep Maseres, Agustí Caus i Agustí Borgunyó (lligat a Montblanc per llaços familiars).
Volem compartir Montblanc amb els sardanistes
La Ducal Vila de Montblanc vol presentar la seva candidatura com a Capital de la Sardana 2018 per ancestrals i múltiples raons. A principis del segle XX, Montblanc va organitzar diversos aplecs de sardanes, tant a la vila com al monestir de Santa Maria de Poblet, i durant tota la Renaixença, emparada en diverses entitats recreatives, la sardana era present a totes les celebracions.
Després del parèntesi dels anys 40, i emparant-se en el Grup Dansaire del Casal Montblanquí, que va evolucionar cap al Grup Sardanista, va tornar a renéixer la sardana en el seu primer aplec, l'any 1964, al bell mig de la plaça Major, amb un seguit d'incidents amb el Govern Civil per haver despenjat la insígnia del Grup Sardanista, que tenia com a rerefons les quatre barres de la senyera. També, en la mateixa dècada, va ser reconeguts els aplecs que es van organitzar en un paratge muntanyenc molt a prop del municipi, anomenat Les Fonts de la Vall, i amb el lideratge del Grup Sardanista, la sardana sempre ha estat present en la vida recreativa i musical de Montblanc, ja sigui als Aplecs de Sant Josep com als de la plaça Major.
També voldríem remarcar la tradició musical montblanquina que va portar a diversos compositors montblanquins a la realització de nombroses sardanes. Entre ells, destaquem Josep Maseras i Bertran, que va guanyar el premi Ramon Serrat 1956 amb "La dama robada", o "La vall dels lledoners", de l'any 1955; Agustí Causí i Marsal, que va compondre "Els gegants de Montblanc" i "Sardana blaugrana", entre d'altres; Francesc Bonastre i Bertran, amb peces com "Sardanes a la plaça", peça estrenada l'any 1964; i Josep Maria Amorós i Bayer, que va compondre "La sardana del centenari".
Per tots aquests motius, en nom de l'Ajuntament de Montblanc, sol·licito que la nostra vila sigui designada Ciutat de la Sardana l'any 2018, i poder-lo celebrar en aquest marc de patrimoni arquitectònic medieval que volem compartir amb tots els ciutadans que ens acompanyin.
Josep Andreu i Domingo
Alcalde de Montblanc
